Per una amiga =)

AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL ...
UN ANY ES QUEDA ENRERE I UN ALTRE ARRIBA
AMB NOVES OPORTUNITATS PLE DE SOMRIURES,
ABRAÇADES I MOMENTS ESPECIALS.
ESPERO QUE ES COMPLEIXIN TOTS ELS TEUS DESITJOS
I COMPARTIR AMB TU ALGUN D'AQUESTS MOMENTS ESPECIALS.
PER MOLTS ANYS!

UNA RUSSA HUMILIADA PER PARLAR CATALÀ EN UNA BOTIGA

Sóc una ciutadana russa que fa un any i mig que visc a Mallorca. En
arribar vaig descobrir que a Mallorca hi ha dues llengües oficials.
Perquè la meva voluntat era integrar-me de la millor manera possible,
vaig decidir estudiar en primer lloc la llengua d'aquí. Mig any
després vaig entrar a la botiga de souvenirs Marina, al carrer de
St.Jordi de Portocristo. La caixera, en veure una estrangera
esforçant-se per parlar, va somriure i em va felicitar per parlar en
català fins i tot no em volia cobrar! Pens que per a un estranger que
intenta integrar-se, és important sentir-se recolzat pels nadius. Jo
m'hi he sentit moltes vegades. Però també m'han passat algunes coses
que no puc entendre.
El dijous passat vaig anar a Portocristo i passejant vaig decidir
entrar a una botiga dels souvenirs i comprar un regal. Concretament,
era una botiga sense nom a la porta (!) situada al carrer St. Jordi
número 14.
Vaig escollir un regal i vaig preguntar a un home major que estava a la
caixa assegut a la butaca: «Què val això?» Em va contestar: «Tres
euros». Vaig pagar. Ell em va tornar el canvi i es va baixar el cap.
Li vaig demanar si tenia alguna bossa de plàstic per posar la compra.
No em contestà, seguia amb el cap baix. Jo vaig repetir: «perdoni, no
té cap bossa de plàstic?» Aquella vegada l'home va aixecar el cap i
em va contestar «no tengo ninguna». Però jo veia que tenia les
bosses penjades al costat de la caixa. Vaig entendre que no me'n volia
donar. I en un segon l'home va pronunciar amb veu agressiva: «Si no me
hablas en castellano, no te entiendo». Quan a mi em demanen -amb
respecte- si puc parlar en castellà faig tot el possible per afavorir
la comunicació; però no era el cas, ja que m'entenia perfectament
quan li preguntava el preu i quan li demanava la bossa. Així que li
vaig contestar que sóc russa i no parlo el castellà gaire bé encara.
Aleshores ell em va contestar en alemany, però li vaig dir que en
alemany no hi xerr i no l'entenc. Li vaig dir que a les Balears hi ha
dues llengües oficials i que tenc dret escollir en quina de les dues
vull expressar-me. En això ell em va contestar que «aquí hay sólo
una lengua oficial y es la lengua castellana y no tengo ninguna
obligación de hablar contigo en catalán». En allò li vaig dir que
no li deman que parli amb mi en català, només deman que m'entengui,
que si vol parlar en castellà, que parli, jo no li impòs el català,
però jo també vull poder parlar la llengua d'aquí sense cap
limitació. Ell em va contestar que «si quieres hablar en catalán
vete a tu província», (supòs que ell parlava de Catalunya, però li
havia dit clarament que sóc russa). Tot aquest temps jo parlava amb
ell en català i ell em contestava en castellà, era clar que m'entenia
perfectament. Li vaig demanar tercera vegada una bossa de plàstic, i
ell em contestà amb més ràbia «No te entiendo», quasi cridant. Jo
entenia que no li agradava que li xerràs en català, i per això em
volia fer mal i no donar-me la bossa. Li vaig demanar el llibre de
reclamacions, i ell em va contestar: «No te entiendo» Vaig sortir
tremolant de nervis. Em sentia com si m'haguessin fet una caca damunt
el cap. No entenia com es pot tractar d'aquesta manera un client només
perquè xerra mallorquí? No entenia per què a aquest home li va bé
xerrar en castellà o alemany (supòs que va aprendre alemany aposta
per atendre els clients), però no vol sentir res de mallorquí aquí a
Mallorca?!!! No ho puc entendre. Aquest és el respecte que li mereixen
els mallorquins? O va fer tot això perquè no accepta que una
estrangera xerri català? A Mallorca hi ha gent que odia la llengua
pròpia d'aquí? Si com a estrangera m'ha dolgut aquest mal tracte, no
vull ni imaginar com s'ha de sentir un mallorquí en la meva situació.

(Informa "Diari de Balears".Set/2006)

Dos enamorats.

En una estació hi havia dues persones enamorades. L'al·lot és un soldat i la dona és una estudiant d'una universitat.
Ells vivien a París, la ciutat dels enamorats. Al jove li varen enviar una carta que ha d'anar a Pakistan .I ara estan aquí en una estació ell i ella, dues parts d'un cor. Però se n'ha d'anar i ella es queda sola aquí a la ciutat sense ell. Arriba el moment d'entrar al tren i es fan el petó que serà l'últim amb tot l'afecte i amor, perquè ja saben que ell no la tornarà a veure fins al cap de 2 anys.
Ells es varen conèixer en un parc, ella tenia pressa i estava passejant pel parc. I ells varenn xocar, a ella li varen caure tots els fulls i ell la va ajudar a ella a recollir-los. I es varen enamorar a primera vista.

Descripció d'una persona.

Aquesta persona és un professor d'anglès. Té aproximadament una trentena d'anys, és fadrí. Té el cabell roig com una pastanaga, és alt com un fanal i prim com un llapis, té els braços i les cames llargues com un arbre, pell pàl·lida com la neu. És molt graciós com jo, amable com en Joan Pol, simpàtic com na Iciar i actiu com una màquina. És un bon professor, apassionat amb la música com un canari, toca la guitarra, es un compositor, fa moltes i bones activitats.

El meu dia més trist.

El meu dia més trist era quan em van cancel·lar dues vegades bitllets a Madrid era dia del meu aniversari anys. Primer cancel·lar per ser menor de 16 anys és de companyia Ryanair. segon perquè el banc no li va deixar cobrar els diners a Spanair.
Jo no tenia ganes celebrar el meu aniversari, prque era el dia mes trist que me ha passat de la vida. Les meves amigues de Madrid varen fer una festa per a mi perquè era el meu aniversari. Jo vaig plorar tots el dia. I la meva mare i la meva germana em varen donar dos-cents euros per comprar roba.

El dia més feliç de la meva vida.

E l dia más feliç va ser quant van venir les meus amigues des de Madrid.I jo vaig conéixer molta gent aquest estiu a la platja i vaig fer molt amicas.A mí m'agrada coníxer molta gent.Quan van venir les meves amigues vam anar tots els dies a la platga.Y dia més feliç va ser quan jo amb les meves amigues vaig anar a Madrid.
Tenia moltes ganes de veure els meus amicas.Quan ja estaba a Madrid vam anar al nestre poble noi podria creure que jo estic aqui deia ke la meva amiga Triana ena pessiga.Bé, en el meu poble gainebé ningú estarem tots va serda a la platga.Peró en que darem ,peró pocs.

El meus amics i la meva familia.

Jo confio molt en la meva amiga i la meva germana. Jo els dic tots els secrets i problemes a la meva amiga i a la meva germana. A la meva germana li dic els meus problemes  perquè ella es molt gran i sap de la vida i tenia els mateixos problemes que jo. I la meva  amiga és molt bona i no diu els secrets. I a la meva mare no li dic res perquè em va renya. Es veritat que les mares tenen experiència en relaciones sexuals, noviis, bellesa i salut, i ajudarà a la seva filla que sigui feliç. Peró jo confio més amb la meva germana en coses de cuina,de roba, neteja, de amics, amor.