UNA RUSSA HUMILIADA PER PARLAR CATALÀ EN UNA BOTIGA

Sóc una ciutadana russa que fa un any i mig que visc a Mallorca. En
arribar vaig descobrir que a Mallorca hi ha dues llengües oficials.
Perquè la meva voluntat era integrar-me de la millor manera possible,
vaig decidir estudiar en primer lloc la llengua d'aquí. Mig any
després vaig entrar a la botiga de souvenirs Marina, al carrer de
St.Jordi de Portocristo. La caixera, en veure una estrangera
esforçant-se per parlar, va somriure i em va felicitar per parlar en
català fins i tot no em volia cobrar! Pens que per a un estranger que
intenta integrar-se, és important sentir-se recolzat pels nadius. Jo
m'hi he sentit moltes vegades. Però també m'han passat algunes coses
que no puc entendre.
El dijous passat vaig anar a Portocristo i passejant vaig decidir
entrar a una botiga dels souvenirs i comprar un regal. Concretament,
era una botiga sense nom a la porta (!) situada al carrer St. Jordi
número 14.
Vaig escollir un regal i vaig preguntar a un home major que estava a la
caixa assegut a la butaca: «Què val això?» Em va contestar: «Tres
euros». Vaig pagar. Ell em va tornar el canvi i es va baixar el cap.
Li vaig demanar si tenia alguna bossa de plàstic per posar la compra.
No em contestà, seguia amb el cap baix. Jo vaig repetir: «perdoni, no
té cap bossa de plàstic?» Aquella vegada l'home va aixecar el cap i
em va contestar «no tengo ninguna». Però jo veia que tenia les
bosses penjades al costat de la caixa. Vaig entendre que no me'n volia
donar. I en un segon l'home va pronunciar amb veu agressiva: «Si no me
hablas en castellano, no te entiendo». Quan a mi em demanen -amb
respecte- si puc parlar en castellà faig tot el possible per afavorir
la comunicació; però no era el cas, ja que m'entenia perfectament
quan li preguntava el preu i quan li demanava la bossa. Així que li
vaig contestar que sóc russa i no parlo el castellà gaire bé encara.
Aleshores ell em va contestar en alemany, però li vaig dir que en
alemany no hi xerr i no l'entenc. Li vaig dir que a les Balears hi ha
dues llengües oficials i que tenc dret escollir en quina de les dues
vull expressar-me. En això ell em va contestar que «aquí hay sólo
una lengua oficial y es la lengua castellana y no tengo ninguna
obligación de hablar contigo en catalán». En allò li vaig dir que
no li deman que parli amb mi en català, només deman que m'entengui,
que si vol parlar en castellà, que parli, jo no li impòs el català,
però jo també vull poder parlar la llengua d'aquí sense cap
limitació. Ell em va contestar que «si quieres hablar en catalán
vete a tu província», (supòs que ell parlava de Catalunya, però li
havia dit clarament que sóc russa). Tot aquest temps jo parlava amb
ell en català i ell em contestava en castellà, era clar que m'entenia
perfectament. Li vaig demanar tercera vegada una bossa de plàstic, i
ell em contestà amb més ràbia «No te entiendo», quasi cridant. Jo
entenia que no li agradava que li xerràs en català, i per això em
volia fer mal i no donar-me la bossa. Li vaig demanar el llibre de
reclamacions, i ell em va contestar: «No te entiendo» Vaig sortir
tremolant de nervis. Em sentia com si m'haguessin fet una caca damunt
el cap. No entenia com es pot tractar d'aquesta manera un client només
perquè xerra mallorquí? No entenia per què a aquest home li va bé
xerrar en castellà o alemany (supòs que va aprendre alemany aposta
per atendre els clients), però no vol sentir res de mallorquí aquí a
Mallorca?!!! No ho puc entendre. Aquest és el respecte que li mereixen
els mallorquins? O va fer tot això perquè no accepta que una
estrangera xerri català? A Mallorca hi ha gent que odia la llengua
pròpia d'aquí? Si com a estrangera m'ha dolgut aquest mal tracte, no
vull ni imaginar com s'ha de sentir un mallorquí en la meva situació.

(Informa "Diari de Balears".Set/2006)